“L’Associació de Perceptors de Pensions Baixes, que agrupa 800 ciutadans, s’ha cansat d’insistir als partits polítics per aconseguir que augmentin les pensions de jubilació mínimes. I han decidit impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per aconseguir que jubilar-se no sigui sinònim de passar a ser pobre”. Així comença el text que avui publico a l’ARA (“Clam ciutadà per acabar amb les pensions baixes” i “Dinars en companyia per poder arribar a final de mes“) per explicar la iniciativa d’un grup de jubilats que vol deixar de viure amb uns ingressos miserables, després d’haver treballat tota la vida.
Per escriure’l vaig estar parlant amb en Miguel Arenas, advocat especialitzat en Seguretat Social del Col·lectiu Ronda. I com que les pàgines d’un diari en paper tenen un límit físic i tot no hi cap, aquí us deixo una de les coses que no hi he pogut encabir, i que és què en pensa aquest advocat de la possibilitat d’augmentar la quantitat que cobren els jubilats que ingressen menys diners (entre 448 i 570 euros al mes, en funció de si han arribat o no a cotitzar 15 anys):
Hi ha prou diners a la caixa de la Seguretat Social per augmentar el que es paga als jubilats que cobren les pensions més baixes?
Els diners per pagar les pensions contributives provenen de la caixa única de la Seguretat Social, que està plena i mai ha tingut problemes per pagar. Actualment, des de la mateixa tresoreria es vanaglorien que tenen superàvit, així que no hi hauria d’haver problema perquè pugessin les pensions mínimes.
També es podrien augment les pensions no-contributives?
Aquestes altres pensions provenen dels impostos, però encara que hi hagi problemes econòmics, no podem deixar que la gent més pobra tingui dificultats per menjar o pagar el pis. És molt injusta la situació actual. Hem de tenir un estat social de dret, no un estat que delegui a la beneficència l’atenció a la gent pobre.
Així que pensa que la ILP per demanar que aquestes pensions augmentin és una petició realista?
No crec que sigui realista, sinó que és del tot necessari. Actualment els criteris de les polítiques dels estats els estan marcant els mercats. Això, per què? Per què podem decidir pagar el deute i no pagar les pensions? A més, el que fa la gent quan cobra la pensió és viure, és gastar diners, i això fa país, ajuda l’economia.
Les persones jubilades amb qui vaig parlar que cobren les pensions més baixes no perden el convenciment que poden recollir les 500.000 firmes i que ha de ser possible aconseguir que ingressin una pensió digna. Un d’ells, en acomiadar-me, em va dir: “Si ens ajuntem tots els que ens trobem en aquesta situació tenim més força que els polítics”. No li falta raó; la clau és poder articular aquesta força.
