Us n’explico una altra del Kurdistan? Volen expulsar els 12.000 habitants de Makhmur

Escriuria cada dia un post sobre el Kurdistan i encara no en tindria prou per fer-vos conèixer totes les notícies que m’arriben d’aquelles terres de l’orient.

La darrera l’he coneguda a través d’en Majid. M’escriu de tant en tant i em parla del camp de refugiats de Makhmur, que vaig visitar la primavera passada. 12.000 habitants enclavats enmig d’una terra erma al Kurdistan sud (al nord de l’Iraq) que a poc a poc han anat omplint de vida. Refugiats pel suport que des de fa anys donen a la guerrilla kurda, ara en Majid m’explica que els volen expulsar.

No serà la primera vegada que els expulsin de casa: ja és el sisè camp on s’instal·len. Qui us en vol fer fora?, li pregunto. Tothom, respon: El govern iraquià, el govern regional kurd del nord de l’Iraq, el govern turc i els Estat Units han elaborat un pla per fer-los fora de la terra on viuen després de les properes eleccions iraquianes previstes pel mes de març. “Per ara només és un pla, però possiblement esdevindrà una realitat”, reconeix en Majid.

A Makhmur s’hi van instal·lar fa onze anys. Però el seu periple havia començat temps abans, el 1994. I és que tots els habitants del camp vivien en poblets kurds dins de Turquia a tocar de la frontera amb l’Iraq. Com va succeir amb 4.000 altres poblacions, l’exèrcit turc, en la seva lluita contra la guerrilla, els va amenaçar: o s’incorporaven al cos paramilitar dels “defensors dels pobles” (Korucular) o els expulsaven de casa seva. Es van negar a trair els seus fills, filles, nebots i cosins que lluitaven a la guerrilla del PKK per defensar els drets de la població kurda. I van haver de fugir deixant enrere les cases i camps incendiats pel soldats turcs i pels paramilitars.

Read Full Post »

Berivan i els 2.622 menors kurds tancats en presons turques

Si avui hagués entrevistat Reyhan Yalcindag suposo que m’hauria parlat de Berivan. Berivan és una noieta de 15 anys de la ciutat kurda de Batman que ha estat condemnada aquest dilluns a 7 anys i 9 mesos de presó per “ofenses terroristes” i per haver llençat pedres en una manifestació. Això és el que diu l’acusació. Estava empresonada a l’espera de judici des del passat 9 d’octubre.

Però Berivan no és l’única que es troba en aquesta situació. Ens ho va explicar Reyhan Ylacindag en una entrevista que li vaig fer aquest dissabte 30 de gener al programa Solidaris. Ella viu a Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc. La vam trucar per telèfon. Reyhan forma part de la Junta de l’Associació de Drets Humans, organització de Turquia que defensa els drets humans i que especialment denuncia les vulneracions que pateix la població kura.

Fins a 2.622 menors d’edat estan tancats en presons turques. La majoria són nois. Però llegeixo que ha augmentat el nombre de noies, i per això a la presó de la ciutat de Diyarbakir han construït un nou edifici per les noies condemnades per participar en manifestacions prohibides.

Read Full Post »

“Recordes la Sebahat? L’han empresonada”

“Recordes la Sebahat Tuncel? Em vas dir que l’havies coneguda”, em pregunta en Quim. “Sí, i tant que la recordo”, li dic. “Doncs l’han empresonada també”. He trucat en Quim perquè m’informi de les darreres notícies que arriben del Kurdistan nord (la part que està ocupada per Turquia).

Ell entén i parla el turc, i també una mica de kurd; jo no hi entenc ni un borrall més enllà d’unes quantes paraules per saludar, així que no puc llegir la premsa kurda ni turca, només les traduccions en anglès que corren per internet sobre les notícies del Kurdistan. Sé que hi ha hagut més detencions: el dia de Nadal fins a 80 polítics kurds detinguts, alguns dels quals són alcaldes de ciutats importants. També hi ha diputats. Ja sumen 900 els representants polítics i socials kurds empresonats des del mes d’abril. Contra alguns d’ells encara no hi ha cap acusació formal concreta. He trucat en Quim, doncs, perquè ell està més informat de l’agreujament de l’onada repressiva els darrers dies.

La Sebahat Tuncel la vaig conèixer a Istambul el juliol de 2007. Jo hi era per cobrir les eleccions al Parlament turc.

Read Full Post »

Mentre ens menjàvem els canelons, Turquia ha detingut la majoria d’alcaldes kurds

“Al següent link hi teniu una foto que, us ho asseguro, fa esgarrifar pel seu simbolisme i el seu paral·lelisme amb els temps justament posteriors al cop d’Estat de 1980: són alcaldes, ex-diputats i ex-alcaldes kurds, alguns de grans ciutats, emmanillats”. M’ho explica en Quim per correu.

Ens ha escrit a uns quants per fer-nos saber les darreres notícies sobre l’onada repressiva de l’Estat turc contra el moviment d’alliberament kurd.

Fins a 900 càrrecs electes, representants d’associacions de defensa dels drets humans i altres persones vinculades a la lluita dels kurds i les kurdes per reclamar drets polítics han estat detingudes d’ençà de les eleccions municipals del passat mes de març.

La repressió s’ha agreujat les darreres setmanes, arran de la il·legalització del DTP (marca electoral dels kurds a Turquia) el passat 11 de desembre. Al correu, en Quim afegeix que “els darrers dies la violència s’ha incrementat notablement, i ja són mitja dotzena els kurds morts en pallisses per motius racistes a les ciutats turques”. Ja us en donava notícia fa uns dies en aquest mateix bloc: “El representant real del poble kurd és el PKK”

Read Full Post »

“El representant real del poble kurd és el PKK”

La frase del títol d’aquest post l’ha recollida la televisió Al-Jazeera als carrers de Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc. És un sentiment compartit per molts després que el Tribunal Constitucional turc hagi il·legalitzat el partit kurd DTP (tenia 20 diputats a la Gran Assemblea d’Ankara).

[El vídeo està filmat el dia 13 d’aquest mes a Yuksekova, població situada al cor del Kurdistan, dins de Turquia però a tocar tant de la frontera iraquiana com iraniana. La població s’enfronta a la policia després que aquesta ataqués la mobilització convocada per denunciar la il·legalització del DTP]

“Teníem esperança que enviant els nostres representants al Parlament trobaríem una solució pacífica, però el govern no es preocupa de nosaltres”, explica Enver Toktas a l’enviat d’Al-Jazeera.

Jo vaig viure l’esperança que ara s’ha truncat, quan vaig viatjar a Diyarbakir (la capital kurda a Turquia) fa dos anys i mig. Era la campanya electoral i els kurds van presentar candidats independents per entrar al Parlament turc. L’esperança hi va ser durant la campanya, i va augmentar quan es van confirmar els 20 diputats al Parlament.

Nou mesos després hi vaig tornar. La població kurda seguia confiant que el govern de l’AKP (partit nascut a inicis d’aquesta dècada i que no té tants vincles com la resta de grans partits turcs amb l’estructura de l’Estat i els militars) avançaria en el reconeixement de drets per la població kurda. Però també vaig trobar preocupació perquè consideraven que el Govern turc no es comprometia prou en construir la pau.

Read Full Post »

PKK i Govern turc treballen per fer reeixir un escenari de pau al Kurdistan nord

La guerrilla del PKK fa mesos que renova l’alto-el-foc que va anunciar el passat mes d’abril. Era un alto-el-foc unilateral i per dos mesos, però ha anat postposant els terminis per tal de facilitar al Govern turc que avanci en el procés que ha impulsat el president Erdogan per aconseguir un escenari de pau i de respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd. L’arribada d’una delegació de la guerrilla kurda a Turquia mostra que el procés va endavant, tot i que la Justícia turca posa pals a les rodes del procés.

>> Article per al periòdic quinzenal L’ACCENT

Read Full Post »