Escoltant la notícia sobre la polèmica per la venda de l’arxiu d’Agustí Centelles al Govern espanyol, m’he recordat d’una fotografia que vaig veure a l’exposició del World Press Photo, que es pot veure aquests dies al CCCB, de Barcelona. L’havia feta Jean Revillard. A la imatge hi ha un home enmig d’un descampat d’una ciutat sota un cel plujós. La cara de l’home mostra la seva desesperació. En té motius: és afganès, té 20 anys i està a Grècia, vivint en el camp que els immigrants han muntat al costat de la ciutat de Patras. Ha intentat arribar a Itàlia per treballar-hi, però no se’n surt.
A l’exposició explicaven que els darrers anys hi ha hagut un augment del nombre d’iraquians i afganesos que intenta arribar a Europa. Fugen, és clar, de les conseqüències de les guerres d’ocupació que hi ha als seus països. S’han dirigit als països que les han provocat i que les continuen sustentant, amb l’esperança de trobar-hi feina. I Europa els rep a cops.
El mes de setembre teníem notícia del desallotjament d’un altre campament muntat per immigrants a França que esperaven per intentar creuar cap a Anglaterra, en busca de feina. Estava al costat de Calais. Malgrat la cadena humana que van fer algunes persones per impedir-ho, la policia va aconseguir desmantellar el camp. Uns 300 immigrants van ser detinguts. A les notícies, quan en van informar, també explicaven que la majoria eren afganesos i iraquians.
M’he recordat de Centelles perquè quan ens parlen de les fotos que va fer a l’exili, automàticament sentim empatia per les persones que hi surten retratades. Comprenem per què van marxar. I ens indignem quan sabem que en creuar la frontera a la majoria les van recloure en camps de concentració.
Foc contra els immigrants incòmodes
El camp de Patras, on s’estava Hachim quan li van fer la foto, va arribar a acollir fins a 4.000 immigrants. Se l’havien construït ells mateixos, mentre intentaven aconseguir un permís de treball o marxar a provar sort a un altre país de la UE.
Però les autoritats gregues van decidir desallotjar-lo violentament el passat mes de juliol amb bulldozers i foc.
Què se’n deu haver fet d’en Hachim després del desallotjament del camp?
l'esquena del món 
Deixa un comentari