Han apallissat en Nabaz

Fa uns quants mesos vaig tenir l’oportunitat de viatjar al Kurdistan sud (la part del Kurdistan que està ocupada per l’Iraq). Vaig poder entrevistar persones amb càrrecs al govern regional kurd, el president del Parlament i empresaris, que explicaven els grans avenços i la tranquil·litat que hi ha a la zona. Però també vaig entrevistar altres persones que em van parlar de l’altra cara d’aquest desenvolupament que els permet presentar-se a occident com la porta d’entrada als negocis d’Iraq.

Una de les persones més interessants amb qui vaig parlar va ser un periodista que ha estat diverses vegades empresonat per les denúncies de corrupció que ha fet  contra el govern regional i especialment contra el partit de Barzani, el KDP. Es diu Nabaz Goran.

M’ha escrit un amic comú des de Suleymania per explicar-me que fa unes setmanes van apallisar en Nabaz quan sortia de la feina.

La major part de mitjans independents al Kurdistan iraquià treballen des de Suleymania, on tot indica que hi ha més respecte per la llibertat d’expressió que a Hewler (el nom oficial és Erbil), la capital de la regió autònoma. Tot i que això no ha salvat els mitjans de Suleymania de patir tancaments o que alguns dels seus redactors hagin passat per la presó. Però Nabaz fa un temps va decidir que calia obrir una publicació independent a Hewler, i va decidir crear-ne una i dirigir-la. La revista, Jehan, surt cada dos mesos al carrer per denunciar, sobretot, els casos de corrupció que impregnen el govern (dir esquitxen seria massa benvolent, si tenim en compte que el mateix president del Parlament ens va reconèixer que aquest és un dels princpals problemes del país).

Nabaz té 32 anys i és fill d’una família que als anys vuitanta va escapar de la repressió de Saddam Hussein contra la població kurda i va instal·lar-se a l’Iran, a prop de la frontera. Després de la Guerra del Golf de 1991, la família va poder tornar a casa, perquè els nord-americans van traçar una línia per evitar que Saddam ataqués la població kurda.

Actualment, el govern regional kurd continua tenint la protecció dels Estats Units i això li ha permès gaudir d’una estabilitat difícil de trobar en cap altre punt de l’Iraq. Això també ha suposat estabilitat per explotar els recursos petroliers de la zona i per esdevenir un enclavament idoni per als empresaris europeus, coreans o nord-americans com a porta de negoci amb l’Iraq. Però cada cop són més els que, com en Nabaz, denuncien que aquesta estabilitat beneficia principalment unes capes determinades de la població vinculades a les dues grans famílies del Kurdistan sud: els Barzani (que tenen el control de la província de Hewler) i els Talabani (que tenen el control de la província de Suleymania).

Vam estar dues hores llargues entrevistant en Nabaz. N’hi hauria estat moltes més. Després, vam tornar-hi a quedar per sopar en diverses ocasions. Era conscient de la gravetat de les acusacions que feia contra el govern, però també de la consistència de tot el que afirmava. També era conscient que en qualsevol moment el podien tornar a detenir, a empresonar o fins i tot apallissar. De fet, diversos companys seus també periodistes han estat assassinats els darrers anys sense que s’hagi aclarit l’autoria. El darrer va ser Soran Mama Hama, assassinat el juliol de 2008 a Kirkuk.

Fa poques setmanes, m’ha explicat l’amic comú, quan Nabaz Goran sortia de treballar, tres homes el van aturar al mig del carrer i el van apallissar. Ell no dubta que darrera hi ha la gent del partit de Barzani, el KDP. Ha presentat denúncia a la policia per la pallissa, però està convençut que no servirà per identificar i detenir els culpables: “No em faig il·lusions, la policia està a la butxaca del KDP”.

Per ara qui estigui darrera de l’agressió s’ha sortit amb la seva, perquè en Nabaz ha fugit de Hewler. Diu que no vol tornar més a la ciutat.

La porta per als negocis a l’Iraq no vol testimonis.