“Al següent link hi teniu una foto que, us ho asseguro, fa esgarrifar pel seu simbolisme i el seu paral·lelisme amb els temps justament posteriors al cop d’Estat de 1980: són alcaldes, ex-diputats i ex-alcaldes kurds, alguns de grans ciutats, emmanillats”. M’ho explica en Quim per correu.
Ens ha escrit a uns quants per fer-nos saber les darreres notícies sobre l’onada repressiva de l’Estat turc contra el moviment d’alliberament kurd.
Fins a 900 càrrecs electes, representants d’associacions de defensa dels drets humans i altres persones vinculades a la lluita dels kurds i les kurdes per reclamar drets polítics han estat detingudes d’ençà de les eleccions municipals del passat mes de març.
La repressió s’ha agreujat les darreres setmanes, arran de la il·legalització del DTP (marca electoral dels kurds a Turquia) el passat 11 de desembre. Al correu, en Quim afegeix que “els darrers dies la violència s’ha incrementat notablement, i ja són mitja dotzena els kurds morts en pallisses per motius racistes a les ciutats turques”. Ja us en donava notícia fa uns dies en aquest mateix bloc: “El representant real del poble kurd és el PKK”
Fa uns mesos, una delegació de catalanes i catalans van viatjar fins al Kurdistan. Eren les eleccions municipals a Turquia, i hi anaven com a observadors internacionals. Van fer un bloc on denunciaven les coaccions contra els candidats kurds: Bloc de les eleccions municipals a Turquia.
En Quim formava part de la delegació. Al correu que ha enviat, recorda alguns dels representants del moviment d’alliberament nacional kurd que hi van conèixer: “Aquest darrer cap de setmana, una nova ràzzia ha acabat amb la detenció de 85 membres més del partit, entre ells l’ex-alcalde d’Ergani, Nadir Bingöl, aquell homenet vell que ens va rebre a l’ajuntament del municipi després del míting i esn explicava que havien posat clavegueram i aigua corrent al poble. També Necdat Atalay, l’altre alcalde que també ens va rebre a l’Ajuntament de Batman, ciutat de 300.000 habitants. També l’home que ens va rebre a l’Associació de Drets Humans i que ens mostrà la samarreta tacada de sang, Muharrem Erbey”.
Quantes esperances que ha truncat el 2009 en les kurdes i kurds. No sé com s’ho farà el 2010 per fer-les renéixer.
l'esquena del món 
Deixa un comentari