Llegeixo a la premsa i escolto en ràdios i televisions catalanes que el “règim” (així l’anomenen alguns, per les connotacions negatives de la paraula, cosa que no fan amb el “règim” de Merkel o de Sarkozy) de Chávez ha tancat sis canals de televisió privats. I diuen que ho ha fet perquè no transmetien els discursos del president veneçolà. Entre les emissores tancades hi ha RCTV, que ja va ser protagonista d’un episodi similar l’abril de 2007, quan els mitjans deien que el govern l’havia tancada per raons polítiques.
Però aleshores, si han tancat RCTV, vol dir que la van tornar a obrir? No recordo pas que ningú ens en donés notícia. M’he posat a navegar per la xarxa per trobar més informació. Resulta que no la van tancar, sinó que, després que no li renovessin la llicència perquè infringia la legislació, es va traslladar al cable i, amb la mateixa programació pràcticament, es va posar el cognom d’“internacional”. Ho va fer perquè a les cadenes que emeten per cable el 2007 encara no havien de complir amb la legislació veneçolana que regula els continguts de les televisions públiques i privades.
Ara, cinc anys després de l’aprovació de la llei reguladora, ha arribat el torn d’aplicar-la a les televisions que es difonen per cable. I n’hi ha sis que no compleixen la normativa, així que fins que no s’hi adeqüin, les empreses que ofereixen els serveis de cable les han tret de la graella televisiva.
[És la una de la matinada de dimecres quan torno a casa després d’un sopar i llegeixo que tres dels sis canals ja poden tornar a emetre perquè han presentat la documentació pertinent. Als altres tres de moment no els ho permeten perquè no han presentat la documentació requerida ni respectat la normativa: Canales extranjeros vuelven al aire tras cumplir con requisitos de ley venezolana]
Repeteixo: les empreses que ofereixen els serveis de cable les han tret de la graella. No ha estat Chávez qui les ha tancat, sinó les plataformes de cable.
He sentit moltes vegades periodistes i propietaris de mitjans catalans lamentar-se que el CAC (el Consell de l’Audiovisual de Catalunya) no té competències sobre les ràdios i televisions que podem veure als televisors i escoltar als aparells de ràdios de les llars catalanes i que arriben de fora del marc català. És a dir, que el CAC no hi pot fer res si les cadenes de TV i ràdio estatals que emeten a les comarques catalanes decideixen (com fan) no emetre ni una paraula en català. Sí que regula, i multa, quan els emissors són empreses amb seu a Catalunya. En aquest cas, vetlla pel respecte a la quota del 25% de cançons cantades en català. I aplica multes quan s’escau.
Oi que ens sembla bé que ho reguli, el CAC, això? Bé, ens sembla bé als que pensem que cal defensar i promocionar la llengua als mitjans, és clar.
Doncs la llei Resorte veneçolana el que fa és el mateix, però a partir d’uns altres criteris. Popularment es coneix com a Llei Resorte, perquè és l’abreviació del nom complet: Llei de Responsabilitat Social a Ràdio i Televisió. L’objectiu d’aquesta normativa és regular les emissions dels mitjans de masses en funció de valors associats als drets humans i organitzar les franges horàries de programació per tal de protegir els nens, nenes i adolescents. Això els obliga a una sèrie de requisits als quals s’han d’adequar per continuar emetent: durant les emissions, han d’adequar la programació als horaris regulats “tots els usuaris” o “supervisat”, en relació als continguts aptes per a menors; han d’indicar què estan emetent i l’horari en què s’han registrat les imatges (aquesta mesura és una resposta a la manipulació d’imatges que van fer algunes televisions privades per justificar el cop d’Estat contra el govern el 2003); oferir eines de suport als usuaris sords; limitar l’emissió de telenovel·les a dues hores per cada franja horària i adequar els continguts si és horari infantil; transmetre l’himne nacional cada nit (com ha fet durant molts anys TVE) i transmetre missatges i al·locucions oficials (en diuen emetre “en cadena”). Aquest darrer punt és el que han destacat els mitjans internacionals privats (i catalans també) per explicar el motiu del tancament.
Quan jo vaig ser a Veneçuela em van explicar això que de tant en tant totes les televisions han d’aturar la programació pròpia i difondre un missatge del president. Em va sonar francament estrany. Però no és pas massa diferent del que fa el rei espanyol per Nadal. I si algú des d’aquí ho critica, no hauria d’adreçar la crítica només a Chávez, sinó a tots els governs anteriors, perquè és una pràctica que ve d’abans de 1998. A mi em continua semblant estrany, però els meus amics veneçolans ho defensaven perquè deien que és l’única manera que, de tant en tant, els televidents de les cadenes privades escoltin en directe Chávez, sense que ningú pugui tergiversar-ne les paraules.
Al marge d’aquest punt de la normativa, aquestes cadenes han acumulat els darrers anys moltes denúncies per incompliment de la legislació. Fins i tot, una sentència del Tribunal Supremo de Justícia va condemnar els propietaris de RCTV per transmetre pornografia.
En relació a la notícia, diuen que hi ha hagut dos morts en mobilitzacions contra el tancament dels sis canals. Quan ho he sentit a la ràdio aquest matí, m’ha semblat entendre que els morts eren opositors, però llavors he llegit en mitjans alternatius que no era així, sinó que, com a mínim un dels dos és “chavista”. Fins i tot més tard ho reconeixia la premsa d’aquí.
Us recomano anar seguint el que succeeix aquests dies a Veneçuela a través, també, de mitjans alternatius. No dic que hagin de tenir tota la raó, només us proposo que, a més d’informar-vos com acostumeu a fer a través dels mitjans de comunicació de masses, també busqueu altres fonts que us poden mostrar que no només hi ha una manera de veure les coses. I que de vegades potser la informació que us arriba pels grans mitjans està tergiversada.
Aquí us deixo una llista de pàgines alternatives al discurs hegemònic:
- Aporrea: Pàgina informativa que fan els moviments populars veneçolans
- Telesur: Televisió conjunta d’Argentina, Bolívia, Cuba, Equador, Nicaragua i Veneçuela
- Continguts sobre Veneçuela a Kaosenlared
- Continguts sobre Veneçuela a Rebelión
RCTV podria tornar a emetre per cable, si es compromet a complir la llei. Però prefereixen continuar amb la seva telenovel·la victimista… l’objectiu no és el de defensar la llibertat d’expressió, si no que el que volen és desestabilitzar el país i tornar al poder de la manera que sigui.
Completament d’acord. es totalment kafkià la manera com des dels mitjans d’ací es matxuca amb el tema, quan fan el mateix que als nostres NO-Dos públics i privats. Només cal vore la graella de TDT amb Losantos, Intereconomies i companyia. I el missatge del borbó que li ho pregunten a PPatxi López.
Interessant. Sabia que tot això d’aquests dies amb el canal de televisió feia mala pinta (la manera com ho presentaven aquí) però no havia tingut temps “d’esbrinar” què passava. Increible, i significatiu, que llegint el diari cada dia hagi necessitat un blog personal per entendre-ho més adequadament.
Tant de bó el teu article arribés a la gent que normalment sol veu les notícies de Veneçuela a través dels mitjans catalanas i espanyols (els quals, començant per El País, repeteixen el discurs de la CNN i dels canals privats opositors veneçolans). Crec que ho expliques molt bé perquè al gent ho pugui entendre.
Només dues fe d’errates: el cop d’Estat va ser al 2002 (no al 2003) i els dos estudiants morts a Mèrdia han estat un jove de 16 anys del PSUV i un altre de l’oposició, de Un Nuevo Tiempo, a part de 20 polícies ferits, diversos dels quals de bala, cosa que posa de manifest la beligerància de l’oposició veneçolana.
Les coses sembla que es posen a posar dures a Veneçuela, l’oposició va a per totes en any electoral, i hi han massa interessos perquè el procès bolivarià s’apari definitivament. Haurem d’estar alerta.
Gràcies per la correcció sobre els dos nois morts i per la informació dels policies, Elisenda!
Laia