Aquí no hem fet ni el primer pas

“Justícia no només significa condemnar els genocides, sinó que el nostre poble visqui amb dignitat”. Són paraules de Graciela Daleo. Ella va ser una de les desenes de milers de persones que a l’Argentina van estar desaparegudes durant anys. Va estar un any i mig segrestada a l’ESMA, el principal centre de detenció il·legal a Buenos Aires durant la dictadura.

A Graciela la van alliberar. 30.000 argentines i argentins no van retornar mai més. El passat mes de març la Graciela va venir a Barcelona per explicar-ho. I sobretot perquè no ens quedem només amb l’horror dels anys de la dictadura, va dir, sinó perquè recordem “perquè les classes dominants van desenvolupar el procés genocida a l’Argentina”.

L’he recordada avui, quan aquest matí, en posar Catalunya Informació, he sentit que han condemnat a 25 anys de presó l’últim dictador argentí, Reynaldo Bignone. I m’he emocionat quan he escoltat les paraules d’una Abuela de la Plaza de Mayo que ho celebrava pels 30.000 desapareguts.

La notícia també explicava que a l’Argentina ja hi ha “1.400 acusats per crims comesos durant la dictadura, dels quals més de 600 estan processats”. Sabeu quants processats hi ha a l’Estat espanyol pels crims del franquisme, oi? Ni un.

Ara hi ha un gran escàndol perquè volen jutjar Garzón per prevaricació. El motiu: vol investigar els crims del franquisme. No sé de què s’estranyen, és lògic que això hagi succeït. És una conseqüència més de la Llei d’amnistia de l’any 1977. És precisament aquesta llei el que hauria de generar escàndol, i no pas que jutgin un magistrat ple de cinisme com Garzón, que ha vist passar per davant seu desenes de torturats tant catalans (l’any 1992) com bascos i que els ha enviat a la presó enlloc d’obrir causes perquè s’investiguessin les denúncies per tortures que els detinguts presentaven.

L’any 1986 a l’Argetina també van tenir una llei similar, la Ley de Punto Final. Es va promulgar durant la presidència de Raul Alfonsin i va establir la paralització de tots els processos judicials oberts contra els autors de les detencions il·legals, tortures i assassinats que es van perpetrar durant la dictadura militar. S’hi va sumar el 1987 la Ley de Obediencia Debida, que encara garantia millor la impunitat per als responsables d’haver fet desaparèixer 30.000 persones entre 1976 i 1983.

Però un altre govern argentí, el de Kichner, va impulsar la derogació d’aquelles lleis que protegien els militars. Ho va fer després d’anys de reivindicacions dels moviments socials i polítics argentins perquè aquells crims no quedessin oblidats. Les dues lleis van ser declarades nul·les finalment el 2005, i això és el que ha permès que ja n’hi hagi 600 que estan processats.

A l’Estat espanyol cap majoria parlamentària ha volgut tombar la llei d’amnistia que impedeix obrir cap judici contra els responsables de la dictadura franquista. Així que aquí encara no s’ha fet ni el primer pas que permetria començar a caminar cap a la dignitat que reivindicava Graciela Daleo fa algunes setmanes a Barcelona. I que és la dignitat per la que lluitaven els desapareguts, i també els que van sobreviure.

A l’acte de Barcelona, la Graciela subratllava la importància de la tasca que han de fer els que, com ella, són “testimonis supervivents”. Una tasca que no només ha de servir per explicar què succeïa dins dels centres il·legals de detenció. També ha de servir per recordar l’abans: “Nosaltres som testimonis supervivents del que vam ser capaços de construir abans, de com vam resistir contra la dictadura i dels ‘oblits’ dels governs posteriors. Hi ha el perill de deshistoritzar els processos genocides, que el que volien era avortar el procés social que hi havia al país, i els testimonis supervivents també hem de servir per evitar-ho”.

A l’Argentina consideren que no n’hi ha prou amb aquests processos judicials que han anat obrint els darrers anys. Consideren que no només s’ha de jutjar militars, sinó també civils. Ho llegeixo en la crònica d’una conferència que la Graciela va fer al seu país. Hi explica els horrors que va viure quan estava detinguda a l’ESMA, i també què en pensa dels procesos oberts contra militars argentins: “És absolutament imprescindible que tots els genocides vagin a la presó per tots els crims que van cometre. I dic no només els que tenien uniforme, sinó també els civils”.

Després de l’acte que va fer la Graciela a Barcelona, l’Ermengol Gassiot,un arqueòleg català que també va intervenir a l’acte perquè ha participat en exhumacions de fosses comunes tant als Països Catalans com a Andalusia, em va explicar: “Saps un dels motius pels que no volen derogar la Llei d’amnistia del 1977 els que van impulsar-la durant la transició espanyola? Perquè la legislació internacional també considera que poden ser jutjats aquells que han encobert crims contra la humanitat. Així que els que van fer aquella llei i que avui en dia es presenten com a demòcrates podrien acabar seient, també, al banc dels acusats”.