Em toca seure al seu costat de casualitat. És un dinar que han organitzat el grup de bolivians que a Barcelona van fer campanya pel MAS, el partit d’Evo Morales. Ens hi han convidat per agrair-nos que els vam deixar reunir-se a l’ateneu que tenim al barri. Començo parlant amb la María sobre la victòria de Morales, i em diu que estan tant contents, però que això no significa que es podrà fer tot el que els sectors populars volen de manera automàtica, sinó que caldrà continuar treballant des dels moviments de dones, indígenes, cocalers, per aconseguir els canvis desitjats.
I llavors, a poc a poc, al llarg del dinar, em va explicant d’on ve. En ella hi ha la història de les darreres quatre dècades a Llatinoamèrica concentrades. Parla amb esperança del que ha de venir. Li mostro preocupació pel cop d’Estat a Hondures i la militarització de Colòmbia. Però ella té confiança i assegura que difícilment es pot tornar a situacions com la dictadura de la que ella va fugir amb 16 anys o dels militars que va trobar a l’Argentina i que li van pendre una filla, que no trobaria fins vuit anys més tard. (més…)
l'esquena del món 