Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Afganistan’ Category

paris_2

«Fa un any i mig que hi ha refugiats que viuen en tendes al mig de París, això no és nou ni és producte de Calais!». És el primer que ens va dir ahir a la nit una militant dels moviments populars parisencs que donen suport a les persones que busquen refugi a la capital francesa.

Calculen que aquesta setmana la xifra de persones que viuen en tendes ha crescut fins a 3.000, un miler més que les que hi ha hagut de mitjana durant el darrer any. Estan instal·lades al costat de la plaça Stalingrad, de la parada de metro Jaurès, molt propera, o a l’avinguda Flandres, també ha tocar. Una bona part dels nous sí que vénen de Calais, però també n’hi ha que acaben d’arribar d’Itàlia, després d’haver sobreviscut al Mediterrani.

«Aquesta nit serà la vint-i-dosena que dormo en una tenda als carrers de París. No hauria pensat mai que Europa ens rebria d’aquesta manera». Un adolescent afganès s’exclama de la manera com han de viure. Ho diu amb tristesa, però encara manté l’esperit alegre perquè és jove, ha estat ballant amb els companys en rotllana al so d’un timbal i li queda molta vida. Més enllà, hi ha un grup de tendes on ens indiquen que hi viuen diverses famílies també afganeses. Davant d’una d’elles una dona gran està asseguda amb posat absent, a ella no li queda ni un bri de l’esperança dels nois que a l’altra banda del carrer ballen i riuen.

(més…)

Read Full Post »

La mare de la Mariam Rawi va fugir a finals dels anys setanta de l’Afganistan amb les seves quatre filles. El marit havia mort en la guerra que patia el país, i elles van decidir fugir al veí Pakistan. Van trobar acollida en un dels camps de refugiats instal·lats a l’altra banda de la frontera, juntament amb desenes de milers d’afganesos més. I també hi van trobar la possibilitat d’un futur diferent al que els era reservat a quatre filles d’una mare vídua, gràcies a una escola que hi havia al camp. RAWA, l’associació de dones revolucionàries afganeses, és qui havia impulsat l’escola. Una feina que ha de continuar fent actualment a l’Afganistan.

Ara la Mariam ja no viu al camp de refugiats, ni és una nena. Ha crescut, forma part de RAWA i viatja per explicar arreu la tasca d’aquesta organització feminista i la situació que viuen els dones afganeses. Quan no viatja viu a l’Afganistan, un país on massa coses continuen sent com les va abandonar de petita amb la seva família, ja que quan surt de casa i camina pels carrers del seu país ho ha de fer sota un burca per protegir la seva identitat com a activista.

Els burques es van fer coneguts a casa nostra després que caiguessin les torres bessones de Nova York el 2001 i ens els van esgrimir com una de les raons per justificar l’atac contra Afganistan. Les potències que es van sumar a l’ocupació ens deien que hi anaven, a més de buscar Ben Laden, a defensar els drets de les dones i els drets humans per a tota la població. Però Mariam quan camina per Kabul encara ho fa tapada per un burca. (més…)

Read Full Post »

Escoltant la notícia sobre la polèmica per la venda de l’arxiu d’Agustí Centelles al Govern espanyol, m’he recordat d’una fotografia que vaig veure a l’exposició del World Press Photo, que es pot veure aquests dies al CCCB, de Barcelona. L’havia feta Jean Revillard. A la imatge hi ha un home enmig d’un descampat d’una ciutat sota un cel plujós. La cara de l’home mostra la seva desesperació. En té motius: és afganès, té 20 anys i està a Grècia, vivint en el camp que els immigrants han muntat al costat de la ciutat de Patras. Ha intentat arribar a Itàlia per treballar-hi, però no se’n surt.

A l’exposició explicaven que els darrers anys hi ha hagut un augment del nombre d’iraquians i afganesos que intenta arribar a Europa. Fugen, és clar, de les conseqüències de les guerres d’ocupació que hi ha als seus països. S’han dirigit als països que les han provocat i que les continuen sustentant, amb l’esperança de trobar-hi feina. I Europa els rep a cops. (més…)

Read Full Post »

Malalai Joya a Barcelona. Foto: Albert SalaméMalalai Joya actualment té 30 anys i va aconseguir l’acta de diputada afganesa per primer cop el 2003. Va visitar Barcelona fa uns mesos en la seva gira internacional per denunciar, sobretot, la situació de violència que pateix el poble afganès i, en especial, les dones. I és que assegura que l’ocupació de l’Afganistan ha fet augmentar, encara més, les agressions contra les dones.

Joya exigeix que marxin les tropes que envaeixen el seu país com a pas imprescindible perquè el poble afganès visqui en democràcia.

>> Entrevista feta per a la revista ONGC

(més…)

Read Full Post »