Aprenentatges per a un judici

[Publicat al diari Berria i adreçat a les lectores i lectors d’Euskal Herria]

Mai tornarem a ser com abans de la tardor de 2017. L’amplíssim i heterogeni moviment independentista català vam aprendre el que significa la desobediència a un estat i l’autoorganització popular per exercir drets col·lectius al costat dels teus veïnes i veïns. Vam aprendre que quan ens ajuntem som imparables. Què us estic explicant! Moltes basques i bascos ens vau acompanyar aquells dies defensant les escoles i us vau mobilitzar fraternalment.

Però en aquelles dates també vam descobrir, a cops, com és l’estat espanyol quan es treu la màscara. I que no n’hi ha prou en reivindicar un dret reconegut per la legislació internacional per poder exercir-lo. Que pujar a un cotxe per calmar la gent, pot portar-te a la presó. Que per permetre un debat polític al Parlament poden ficar-te entre reixes. I que ja sumem nou presos polítics, nou exiliats i mes d’un miler d’encausats.

A Euskal Herria fa temps que coneixeu el que s’amaga darrere de l’aparença democràtica de l’estat espanyol. Us han tancat mitjans de comunicació, us han il·legalitzat partits polítics i organitzacions socials, us obliguen a familiars i amics a viatjar milers de quilòmetres per visitar els vostres presos polítics, us tanquen un any per una pintada, descarreguen la legislació més dura i amb acarnissament contra els vostres joves per una bronca en un bar.

De vegades una es posa vermella en repassar que naïfs que hem estat com a societat. Però també per la incapacitat que vam tenir els que sí que coneixíem el rostre descarnat de l’estat per transmetre-ho a les nostres veïnes i veïns abans que els truquessin a la porta de casa seva.

Acaba de començar el judici a Madrid. Un judici on no jutgen només els qui seuran al banc dels acusats, sinó que ens jutgen a totes les que vam gosar desobeir l’1 d’octubre de 2017 i que no hem renunciat al mandat que va sortir de les urnes.

Benet Salellas, advocat de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, acaba de publicar el llibre Jo acuso. La defensa en judicis polítics (Pagès Editors, 2018). Hi fa un repàs de judicis polítics de la història contemporània. Un d’ells, el Procés de Burgos. En aquella ocasió, vau saber transformar un judici pensat com a suport al règim en un procés de qüestionament intern i internacional del Franquisme.

Prenguem-ne nota. Que aquesta vegada no ens n’adonem tard. Aprenguem de vosaltres i convertim el judici en un bumerang.

Read Full Post »

Com fa 36 anys, un grapat d’homes sense escrúpols continua jugant amb les nostres vides

Fa poc més d’un any ens va visitar Diego Paredes a Barcelona. Hi va venir en un acte convocat per seixanta organitzacions dels Països Catalans per presentar el manifest “Per la ruptura amb el franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura”. El vam convidar perquè ens parlés del seu germà, Jon Paredes, conegut com a Txiki, un dels cinc darrers afusellats pel franquisme un 27 de setembre com avui, però fa 36 anys.

Els qui el vam poder conèixer en Diego aleshores ens vam emocionar de la seva disposició de recórrer centenars de quilòmetres d’Euskal Herria fins als Països Catalans per venir-nos a recordar el seu germà. En Diego va arribar amb una carta. La darrera que va escriure el seu germà des de la presó, pocs dies abans que l’executessin a una clariana a prop del cementiri de Cerdanyola del Vallès.

Des de l’escenari, en Diego va llegir la carta del seu germà: “Mitjançant aquest escrit vull donar a conèixer una vegada més l’opressió que pateix el poble basc i tots els pobles d’Espanya sota l’actual règim de Franco. És inconcebible que un grapat d’homes sense escrúpols juguin amb la vida de tot un poble i que assassinin els militants revolucionaris a través de les seves forces repressives i dels tribunals pel simple fet de lluitar per la llibertat”.

Però l’acte no era només una mirada de denúncia cap al passat, sinó que també volia destacar que l’ombra del franquisme es continua projectant en el present.

Read Full Post »