Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Iran’ Category

La llum de la lluna es reflectia en un llac d’aigua dolça que hi havia a la vora del desert, prop de Senedjan, on jeia el cos de la Zinat Ganum, mig sobre la sorra i mig a l’aigua. Del coll li penjava una bossa de plàstic amb una nota on es podia llegir: “Obligava les noies joves i fadrines sentenciades a mort a anar al llit amb un islamista abans de ser executades. A la vora d’aquest llac ha estat jutjada i castigada. Era el desig de les mares les filles de les quals es convertiren en núvies la darrera nit de les seves vides”.

El relat és de la novel·la La casa de la mesquita, de Kader Abdolah, situada a l’Iran els anys setanta i vuitanta. Zinat Ganum és la responsable del comitè de la moralitat de la ciutat i responsable de la custòdia i tracte (més aviat maltracte) de les dones empresonades a Senedjan. El llibre el vaig acabar la setmana passada.

Aquest fragment m’ha tornat com un llampec a la memòria avui quan llegia que Zeinab Jalalian, kurda de 27 anys empresonada per  motius polítics a l’Iran, ha estat condemnada a mort. Fa just un mes Ehsan Fattahian, també jove i també kurd, va ser executat a la mateixa presó on ara Zeinab espera. Primer he pensat que era la mateixa presó de la novel·la on la carcellera del llibre permetia que torturessin i violessin les preses a principis dels anys vuitanta: la presó de la ciutat de Senedjan. Però no, Senedjan és un nom inventat per l’autor. La presó d’Ehsan i Zeinab és a Sanandaj, nom similar, és per això que m’he confós. Les dues, però, ens parlen d’un mateix Iran que no permet la dissidència i que dóna un tracte inhumà als presos.

(més…)

Read Full Post »

Ehsan Fattahian ha estat executat en una presó iraniana. El 10 de novembre de 2009. Tenia 27 anys i era kurd. El van condemnar per ser “enemic de Déu” i per posar en perill la seguretat de l’Estat. Ell formava part del moviment d’alliberament que també a dins de l’Iran pel respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd.

Fattahian ha deixat una carta. La va escriure unes setmanes abans de l’execució. Malgrat que la traducció l’he feta jo mateixa d’una traducció feta a l’anglès de l’original, i que això vol dir que s’han perdut matisos pel camí, m’he atrevit a traduir-la perquè en Fattahian es mereix que puguem llegir, també en català, el convenciment que va mantenir fins el darrer moment.

(més…)

Read Full Post »