La càmera espatllada d’un dels passatgers de la Freedom Flotilla

“Ens vam adonar que quan hi havia càmeres de televisió els soldats israelians no atacaven la població palestina tant obertament, així que vaig agafar una càmera de vídeo espatllada i em vaig posar a fer veure que filmava cada cop que els tancs o els jeeps blindats israelians entraven a la ciutat”. M’ho va explicar l’Osama quan el vaig conèixer als carrers polsegosos de Tulkarem, una ciutat dins de la Cisjordània ocupada on vaig viure durant un mes el 2003. “I ells es pensaven que era de debò i de vegades no actuaven tant violentament”, afegia sorneguer.

Més endavant va aconseguir una càmera que funcionava, i va començar a difondre per la xarxa les conseqüències de l’ocupació. Finalment va haver de fugir de Palestina. Itàlia, Barcelona, Londres, i unes quantes ciutats més l’han acollit. Sempre amb la càmera a la mà. Sempre amb el compromís amb Palestina.

Quan divendres vaig parlar per xat amb el David Segarra (el periodista valencià que ha participat de la Flotilla, que estava connectat a internet des del vaixell amb què es dirigien a Gaza) se’m  va ocórrer preguntar-li “si no hi deu haver pas un palestí per aquí que es diu Osama?”. “Pos claro, el teu coleguilla”, em va dir el David. Sorpresa. I efectivament, l’Osama em va saludar pel xat.

72 hores després Israel ja havia assaltat el vaixell, ja sabíem horroritzats que hi havia diversos morts. I a la pantalla de la tele va aparèixer l’Osama (la imatge que us poso adjunta). Tenia connectat el 3/24 per anar seguint què se sabia del que estava passant a l’altra punta del Mediterrani. L’Osama era al mig de la imatge ajudant a transportar un ferit. I vaig respirar: “és viu”.

Read Full Post »

El fil de l’Ariadna que Israel vol tallar

“Estic en una festa d’aniversari”. És el que m’ha respost l’Ariadna Jové quan l’he trucada per proposar-li que el dissabte l’entrevisti la Rita Marzoa al programa de Catalunya Ràdio ‘Solidaris’. Li he preguntat si podia parlar un moment, i m’ha explicat que estava d’aniversari, però que tenia uns minuts per xerrar. D’aniversari en un hospital, ha afegit. I ha continuat: “És l’aniversari d’en Tristan Anderson. No sé si ho recordes, un nord-americà que va ser ferit de gravetat per l’exèrcit israelià en una protesta el mes de març”.

Sí que ho recordo, perquè em va arribar un correu que ho explicava que havia difós justament l’Ariadna. Un projectil de gasos lacrimògens li va impactar contra la cara i ha estat molts mesos en coma. En Tristan Anderson participava en una protesta juntament amb palestins al poble de Ni’lin per denunciar la construcció del mur amb què Israel està escanyant la població a Cisjordània. La repressió de l’exèrcit va deixar diversos ferits més. Ara Anderson està conscient i comença a articular paraules. L’Ariadna m’explica que malgrat que la recuperació és molt lenta els amics han volgut celebrar amb ell el seu 39è aniversari.

La mitologia grega explica que Ariadna va donar un fil a Tesseu perquè no es perdés en el laberint del Minotaure. Aquesta setmana Israel ha volgut tallar el fil que ens connectava amb una altra Ariadna, l’Ariadna Jové.

Read Full Post »

M’agradaria caminar amb ella

M’agradaria caminar amb ella. És el que he pensat quan he rebut el mail que en parlava: Hedy Epstein, nord-americana de 86 anys, serà a la marxa que en el tombant d’any intentarà entrar a Gaza des d’Egipte. Juntament amb ella hi haurà, com a mínim, 800 persones arribades de 35 països del món (també dels Països Catalans).

I què té de singular Hedy Epstein? Va néixer el 1924 en una família jueva a la ciutat alemanya de Freiburg, així que va viure com a nena l’ascens de Hitler. La seva família va intentar escapar del nazisme, però l’únic que van aconseguir va ser enviar-la a ella a Anglaterra. Els pares van morir en un camp de concentració.

Read Full Post »

Una israeliana valenta

En acabar l’institut, va rebre l’avís, com totes les noies i nois en fer 18 anys, que s’havia d’incorporar a l’exèrcit. Però ella va decidir no anar-hi, juntament amb una desena de companys i companyes. No és l’única israeliana que es nega públicament a fer el servei militar obligatori, però tampoc en són gaires. Té 19 anys i la negativa la va fer passar més d’un mes a la presó durant el 2008.

La Sahar Vardi ha estat avui a Barcelona, i l’he poguda conèixer en la presentació que s’ha fet de la Gaza Freedom March, la marxa a la qual de moment s’ha confirmat que hi particaparan 800 persones arribades de 35 països que entre el 27 de desembre i el 3 de gener intentarà entrar a Gaza per la frontera amb Egipte i, d’aquesta manera, denunciar el bloqueig i l’ocupació que pateixen els palestins. Començarà exactament un any després que l’exèrcit israelià iniciés l’atac contra Gaza que va acabar amb 1.400 palestins morts. S’ha organitzat una delegació catalana que hi participarà.

Read Full Post »