“El representant real del poble kurd és el PKK”

La frase del títol d’aquest post l’ha recollida la televisió Al-Jazeera als carrers de Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc. És un sentiment compartit per molts després que el Tribunal Constitucional turc hagi il·legalitzat el partit kurd DTP (tenia 20 diputats a la Gran Assemblea d’Ankara).

[El vídeo està filmat el dia 13 d’aquest mes a Yuksekova, població situada al cor del Kurdistan, dins de Turquia però a tocar tant de la frontera iraquiana com iraniana. La població s’enfronta a la policia després que aquesta ataqués la mobilització convocada per denunciar la il·legalització del DTP]

“Teníem esperança que enviant els nostres representants al Parlament trobaríem una solució pacífica, però el govern no es preocupa de nosaltres”, explica Enver Toktas a l’enviat d’Al-Jazeera.

Jo vaig viure l’esperança que ara s’ha truncat, quan vaig viatjar a Diyarbakir (la capital kurda a Turquia) fa dos anys i mig. Era la campanya electoral i els kurds van presentar candidats independents per entrar al Parlament turc. L’esperança hi va ser durant la campanya, i va augmentar quan es van confirmar els 20 diputats al Parlament.

Nou mesos després hi vaig tornar. La població kurda seguia confiant que el govern de l’AKP (partit nascut a inicis d’aquesta dècada i que no té tants vincles com la resta de grans partits turcs amb l’estructura de l’Estat i els militars) avançaria en el reconeixement de drets per la població kurda. Però també vaig trobar preocupació perquè consideraven que el Govern turc no es comprometia prou en construir la pau.

Read Full Post »

Han apallissat en Nabaz

Fa uns quants mesos vaig tenir l’oportunitat de viatjar al Kurdistan sud (la part del Kurdistan que està ocupada per l’Iraq). Vaig poder entrevistar persones amb càrrecs al govern regional kurd, el president del Parlament i empresaris, que explicaven els grans avenços i la tranquil·litat que hi ha a la zona. Però també vaig entrevistar altres persones que em van parlar de l’altra cara d’aquest desenvolupament que els permet presentar-se a occident com la porta d’entrada als negocis d’Iraq.

Una de les persones més interessants amb qui vaig parlar va ser un periodista que ha estat diverses vegades empresonat per les denúncies de corrupció que ha fet  contra el govern regional i especialment contra el partit de Barzani, el KDP. Es diu Nabaz Goran.

M’ha escrit un amic comú des de Suleymania per explicar-me que fa unes setmanes van apallisar en Nabaz quan sortia de la feina.

Read Full Post »

Teheran condemna una altra jove kurda a la forca

La llum de la lluna es reflectia en un llac d’aigua dolça que hi havia a la vora del desert, prop de Senedjan, on jeia el cos de la Zinat Ganum, mig sobre la sorra i mig a l’aigua. Del coll li penjava una bossa de plàstic amb una nota on es podia llegir: “Obligava les noies joves i fadrines sentenciades a mort a anar al llit amb un islamista abans de ser executades. A la vora d’aquest llac ha estat jutjada i castigada. Era el desig de les mares les filles de les quals es convertiren en núvies la darrera nit de les seves vides”.

El relat és de la novel·la La casa de la mesquita, de Kader Abdolah, situada a l’Iran els anys setanta i vuitanta. Zinat Ganum és la responsable del comitè de la moralitat de la ciutat i responsable de la custòdia i tracte (més aviat maltracte) de les dones empresonades a Senedjan. El llibre el vaig acabar la setmana passada.

Aquest fragment m’ha tornat com un llampec a la memòria avui quan llegia que Zeinab Jalalian, kurda de 27 anys empresonada per  motius polítics a l’Iran, ha estat condemnada a mort. Fa just un mes Ehsan Fattahian, també jove i també kurd, va ser executat a la mateixa presó on ara Zeinab espera. Primer he pensat que era la mateixa presó de la novel·la on la carcellera del llibre permetia que torturessin i violessin les preses a principis dels anys vuitanta: la presó de la ciutat de Senedjan. Però no, Senedjan és un nom inventat per l’autor. La presó d’Ehsan i Zeinab és a Sanandaj, nom similar, és per això que m’he confós. Les dues, però, ens parlen d’un mateix Iran que no permet la dissidència i que dóna un tracte inhumà als presos.

Read Full Post »

“Mai he tingut por de la mort, ni tan sols ara que la sento tan a prop”

Ehsan Fattahian ha estat executat en una presó iraniana. El 10 de novembre de 2009. Tenia 27 anys i era kurd. El van condemnar per ser “enemic de Déu” i per posar en perill la seguretat de l’Estat. Ell formava part del moviment d’alliberament que també a dins de l’Iran pel respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd.

Fattahian ha deixat una carta. La va escriure unes setmanes abans de l’execució. Malgrat que la traducció l’he feta jo mateixa d’una traducció feta a l’anglès de l’original, i que això vol dir que s’han perdut matisos pel camí, m’he atrevit a traduir-la perquè en Fattahian es mereix que puguem llegir, també en català, el convenciment que va mantenir fins el darrer moment.

Read Full Post »

PKK i Govern turc treballen per fer reeixir un escenari de pau al Kurdistan nord

La guerrilla del PKK fa mesos que renova l’alto-el-foc que va anunciar el passat mes d’abril. Era un alto-el-foc unilateral i per dos mesos, però ha anat postposant els terminis per tal de facilitar al Govern turc que avanci en el procés que ha impulsat el president Erdogan per aconseguir un escenari de pau i de respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd. L’arribada d’una delegació de la guerrilla kurda a Turquia mostra que el procés va endavant, tot i que la Justícia turca posa pals a les rodes del procés.

>> Article per al periòdic quinzenal L’ACCENT

Read Full Post »

“No volem que kurds ni turcs continuem perdent la nostra gent jove”

Emine, Perihan, Dilsah i Delal ens reben a la seu a Diyarbakir (capital del Kurdistan nord) de la Iniciativa Mares per la Pau. Tenen entre 60 i 80 anys. Totes elles tenen històries similars: originàries de pobles allunyats de les grans ciutats, en van ser expulsades a principi dels anys noranta per l’exèrcit turc. Els van cremar la casa i les seves pertinences i van marxar a viure a Diyarbakir. Aleshores, si no és que ho havien fet abans, molts dels seus fills i nebots es van unir a la guerrilla del PKK; alguns d’ells han mort, estan a la presó o continuen encara a les muntanyes.

Fa dos estius vaig entrevistar aquestes quatre mares kurdes, quan vaig ser a Diyarbakir amb el fotògraf Oriol Clavera durant les eleccions a la Gran Assemblea d’Ankara. Elles formen part de la Iniciativa Mares per la Pau, que agrupa mares i dones de guerrillers, presos polítics i altres kurds que han estat assassinats per l’exèrcit o els paramilitars turcs.

Ara que hi ha obert un procés de pau entre el govern turc i el moviment l’alliberament kurd, recupero una entrevista que mostra com colpeja el conflicte la vida diària de la població kurda a Turquia.

Read Full Post »