El pare ha tornat de París amb una punta de decepció. D’entre les moltes coses que volia fer-hi en l’estada d’agost, tenia ganes de retrobar els carrers del maig francès, aquells que reprodueixen les fotos que ens mostren els estudiants de l’edat que el pare també tenia aleshores alçant barricades a la capital francesa i enfrontant-se a la policia. Tothom té imatges que li marquen la joventut. Les que guardava de París el meu pare les hi han esquerdat les botigues de roba de moda que inunden aquells carrers de llambordes on a sota s’hi trobava la platja. “Ara són com qualsevol gran avinguda comercial de qualsevol gran ciutat, com el carrer Pelai de Barcelona”, m’ha dit decebut.
Jo també he trobat unes avingudes similars aquest estiu a Sant Petersburg, la mítica Leningrad. Si bé en arribar amb el tren nocturn des de Moscou i sortir de l’estació trobes al capdamunt d’un gran edifici unes lletres enormes que encara et donen la benvinguda a la “ciutat heroica de Leningrad”, el llarguíssim Nevsky Prospect (el carrer Nevsky) també s’ha transformat en una gran avinguda plena de botigues, cafès i restaurants (la majoria japonesos, segons marca la tendència actual).
No hi ha rastre de la ciutat que va resistir durant tres anys al setge a què la va sotmetre l’exèrcit nazi durant la segona guerra mundial i que li va merèixer el qualificatiu d’heroica.
l'esquena del món 