“Justícia no només significa condemnar els genocides, sinó que el nostre poble visqui amb dignitat”. Són paraules de Graciela Daleo. Ella va ser una de les desenes de milers de persones que a l’Argentina van estar desaparegudes durant anys. Va estar un any i mig segrestada a l’ESMA, el principal centre de detenció il·legal a Buenos Aires durant la dictadura.
A Graciela la van alliberar. 30.000 argentines i argentins no van retornar mai més. El passat mes de març la Graciela va venir a Barcelona per explicar-ho. I sobretot perquè no ens quedem només amb l’horror dels anys de la dictadura, va dir, sinó perquè recordem “perquè les classes dominants van desenvolupar el procés genocida a l’Argentina”.
L’he recordada avui, quan aquest matí, en posar Catalunya Informació, he sentit que han condemnat a 25 anys de presó l’últim dictador argentí, Reynaldo Bignone. I m’he emocionat quan he escoltat les paraules d’una Abuela de la Plaza de Mayo que ho celebrava pels 30.000 desapareguts.
La notícia també explicava que a l’Argentina ja hi ha “1.400 acusats per crims comesos durant la dictadura, dels quals més de 600 estan processats”. Sabeu quants processats hi ha a l’Estat espanyol pels crims del franquisme, oi? Ni un. (més…)
l'esquena del món 